Diuen que la imitació és una de les formes més sinceres d'admiració. Darrere d'aquesta frase feta s'amaga una gran veritat, pense. El jove Igor Stravinsky, de 28 anys, fou presentat a Debussy el 25 de Juny de 1910. Stravinsky acabava d'estrenar el meravellós homenatge a les seues arrels russes que és L'ocell de foc i, Diaghilev mediant, fou presentat a qui en aquell moment ja era una espècie de tòtem de la modernitat musical: Claude Debussy. De fet, el propi Stravinsky conta que en aquella troballa al backstage de l'Òpera de París els dos músics parlaren "sobre les cançons de Mussorgsky" i que coincidiren en que en aquestes cançons es troba "la millor música de tota l'escola russa". Stravinsky també ens conta com la interpretació de l'Après-midi i dels Nocturnes del francès a càrrec del pianista Alexander Siloti foren un dels esdeveniments fonamentales dels seus primers anys.
Tornant a la idea de que la imitació és una forma d'admiració, fixem-nos en els compassos inicials de Le Rossignol d'Stravinsky. Una òpera començada al 1908 i acabada anys després, al 1914, desprès d'haver paralitzat la seua composició per a dedicar-se als tres monumentals ballets.
Tornant a la idea de que la imitació és una forma d'admiració, fixem-nos en els compassos inicials de Le Rossignol d'Stravinsky. Una òpera començada al 1908 i acabada anys després, al 1914, desprès d'haver paralitzat la seua composició per a dedicar-se als tres monumentals ballets.
Stravinsky: Le Rossignol, cc. 1-4
És innegable la influència de Debussy en aquestos compassos. Concretament, ens remeten a l'inici de Nuages, el primer dels seus Trois Nocturnes, una obra escrita entre 1897 i 1899, i una de les màximes expressions del llenguatge de Debussy.
La relació entre els dos fragments és més que evident: els grups de dotze notes, el contorn melòdic ondulat, les sonoritats de quinta descoberta... Tal vegada, Le rossignol és l'obra amb sonoritats més "impressionistes" d'Stravinsky i, en part, una declaració (conscient o inconscient) d'admiració a la música de Debussy.
El tercer costat d'aquest triangle el posa Mussorsgky, el rus al que tots dos admiraven profundament. Fixem-nos ara en una de les cançons que formen el seu cicle Sense sol, escrit al 1874. Concretament en la part de piano del següent fragment de la tercera del cicle:
Mussorgsky: Sense sol, No. 3, cc. 19-21
No sabem fins a quin punt aquestes referències (podem considerar-les pràcticament com a cites) son conscients, buscades o no... Podem estar pràcticament segurs que tant Stravinsky com Debussy coneixien les cançons de Mussorgsky. També podem estar segurs de que Stravinsky coneixia Nuages...
Existeix un curiós efecte anomenat "criptomnesia" que es produeix quan es recorda alguna cosa que esta emmagatzemada en la memòria però no s'experimenta com un record. Es té la sensació d'haver tingut una idea nova i original fruit de la creativitat i inspiració, però realment l'origen d'aquesta idea és un record latent en la memòria. Tal vegada siga la criptomnesia la que estiga darrere d'aquestes coincidències, tal vegada no, tampoc importa... El que és innegable és que la imitació és una de les formes més evidents, sinceres i sentides d'admiració.
