Durant la primavera del 1954, al 46th Street Theatre de la ciutat de Nova York, nit rere nit es penjava el cartell de "sold out". L'obra que es representava, Ondine, era una adaptació feta pel dramaturg francès Jean Giradoux de la novel·la Undine, escrita a principis del segle XIX per Friederich de la Motte Fouqué, un escriptor romàntic alemany. Ondine contava la història d'un cavaller errant, Hans, que després de ser enviat a una missió, s'enamora perdudament d'Ondina, una mena de nimfa aquàtica que habita en les profunditats d'un bosc. Ondina es sent atreta i fascinada pel món dels humans al qual ella no pertany i la història acaba d'una forma tràgica. L'èxit de l'obra, però, no es devia a la trama ni a l'argument, sinó al repartiment que la interpretava. El paper de Hans era representat per Mel Ferrer, que aleshores era ja un actor famós i respectat després del seu paper en la pel·lícula Scaramouche. El paper d'Ondina el representava una bellíssima Audrey Hepburn de 25 anys.
Uns quants blocs més amunt, en el mateix carrer 46 on Ondine triomfava, estava el Basin Street, un club nocturn mític per als amants del jazz en el qual, durant aquelles setmanes de primavera, tocava el quartet de Dave Brubeck. Al Basin Street va actuar tota l'aristocràcia del jazz de les dècades dels 50 i els 60 i allí es van gravar alguns dels més famosos i reconeguts discs en directe de l'època.
El quartet de Dave Brubeck era una de les formacions més sofisticades i refinades de la història del jazz. El seu estil combinava les sonoritats del cool jazz i la improvisació amb la tradició de la música culta europea, formant una sinèrgia ben interessant i particular. En aquells anys el grup estava format pel bateria Joe Dodge, el contrabaixista Bob Bates, el pianista i líder de la formació Dave Brubeck i el meravellós Paul Desmond, un geni absolut del saxo alt amb un so incomparable. A la parella Brubeck-Desmond els devem alguns dels enregistraments més meravellosos que recorde. Sense dubte, el seu tema més recordat és el famos Take five, amb el seu característic compàs de cinc temps sobre el qual el saxo de Desmond llisca amb una naturalitat fantàstica.
Aquelles nits, mentre tocàven al Basin Street Club, Paul Desmond demanava a Brubeck fer un descans en l'actuació sempre a la mateixa hora. A Brubeck li semblava un poc estranya aquella obsessió de Desmond, però hi accedia. El saxofonista, aprofitant la mitja hora de descans que solien tenir, eixia del club i, travessant la bulliciosa Times Square, anava a la porta del 46th Street Theatre. Mentre fumava un cigarret i prenia l'aire, veia com l'Audrey Hepburn eixia del teatre, signava un parell d'autògrafs i entrava amb elegància a la seua limusina. Desmond es quedava al marge, discretament. Quan Audrey marxava, ell se'n tornava cap al club i acabava la seua actuació.
Aquell mateix any de 1954, Desmond va escriure una de les seues millors composicions, una cançó que va titolar, precisament, "Audrey". Sobre el sigil·lós acompanyament dels seus companys, el saxo de Desmond despunta amb una melodia melancòlica i enamorada.
Paul Desmond va oferir el seu últim concert el febrer de 1977, junt al seu inseparable amic Dave Brubeck. Aleshores els que l'escoltaven no sabien que li havia sigut diagnosticat un irreversible càncer de pulmó, provocat possiblement pel seu hàbit de fumar compulsivament. El 30 de maig d'aquell mateix any, als 52 anys, Paul Desmond moria en la ciutat de Nova York. En el seu testament va deixar escrit que tots els ingressos de la famosa Take five anirien per a la Creu Roja.
El 20 de gener del 1993 moria als 63 anys Audrey Hepburn, ja consagrada com una gran celebritat a nivell mundial després d'haver fet pel·lícules mítiques com Roman Holiday o Breakfast at Tiffany's. El seu exmarit, Andrea Dotti, es va posar en contacte aquella mateixa nit amb Dave Brubeck per a preguntar-li si podia interpretar "Audrey" en el funeral. Allò va sobtar a Brubeck.
—No sabia que estàveu al corrent de la cançó "Audrey"...—va dir el pianista.
—La meua esposa l'escoltava cada nit abans d'anar-se'n a dormir—va respondre Dotti.
Paul Desmond mai arribà a saber que la seua cançó era la favorita de la que havia sigut una de les seues muses, Audrey Hepburn. Mai intercanviaren ni una paraula, ni una carta...
