En la casa dels Boulanger tothom es dedicava d'una manera o d'altra a la música. El pare, Ernest Boulanger, era un compositor reputat i professor al Conservatori de París. La mare, Raïssa Mischetsky —d'origen rus— era, a banda d'una dona extremadament intel·ligent i preocupada per l'educació de les seues filles, una extraordinària cantant. La filla major, Nadia (que ha passat a la història com a la més gran professora de composició de tots els temps amb alumnes com George Gershwin, Leonard Bernstein, Aaron Copland, Astor Piazzola i un llarguíssim etcètera), havia destacat des de ben menuda al conservatori de París. En aquella casa, per la que solien transitar personalitats de la talla de Gabriel Fauré o Paul Vidal, hi havia instruments per tot arreu. Fins i tot, un orgue.
En aquest ambient impregnat fins la medul·la de música va néixer, al 1893, Lili. Tot i la extraordinària nissaga familiar que tenia al darrere, Lili tenia un talent tan desmesurat que des de ben menuda enlluernava a tothom. La seua germana Nadia contava com Lili
tenia tal talent que des dels dos anys cantava constantment. Fauré solia vindre a veure-la, encantat d'acompanyar-la, perquè Lili era capaç d'interpretar una partitura que, donada la seua edat, semblava inconcebible que pogués entendre, però que semblava entendre a la perfecció.
Les germanes Boulanger
Lili es va passejar per la música: el piano, el violí, el cello, l'orgue, l'arpa... Però prompte va sentir la necessitat de mostrar la seua veu pròpia, fet que la va conduir a la composició. Al 1913, amb només 18 anys i amb una de les seues primeres obres, va ser la guanyadora del Prix de Rome, el llegendari concurs de composició musical que premiava als guardonats amb una estada a la Vil·la Mèdici de Roma i que havien obtingut músics de la talla d'Hèctor Berlioz, Georges Bizet, Charles Gounoud o, desprès de diversos intents, Claude Debussy (i que músics com Paul Dukas o Maurice Ravel, que va participar fins a cinc vegades, mai van obtenir). Lili va ser la primera dona en obtenir aquest reconeixement.
Una fulla del manuscrit del cicle de cançons Clarières dans le ciel, escrit a la Vil·la Mèdici
Malauradament, la salut de Lili havia segut molt precària des de ben menuda. Una pneumònia que va sofrir als dos anys deixà el seu sistema immunitari molt debilitat i perjudicat. Durant tota la seua vida sofriria de manera crònica enfermetats gastrointestinals. La seua vida i la seua obra estan marcades per l'ombra de la malaltia. Aquesta fragilitat la va portar a desenvolupar una marcada consciència de la mort i a donar-li un tint místic i profund a la seua música. En obres com el seu Salm 130, el seu Pie Jesu o la extraordinària Vella pregària budista escoltem una veu transcendent, profunda. En l'aparent debilitat i fragilitat de Lili radica, pense, la seua extraordinària fortalesa. Lili escrivia música a un ritme exorbitant, com si semblara intuir la seua prematura mort. Una mort que arribà molt prompte. La malaltia de Crohn se la va endur en 1918, quan Lili tenia només 24 anys. Massa prompte.
Lili Boulanger
El poema simfònic D'un soir triste, escrit al 1918 i una de les seues últimes obres és una bona prova de la impressionant maduresa compositiva de Lili. El món musical que planteja és intens i líric, d'una pulcritud tècnica i d'una imaginació harmònica i tímbrica realment increibles, i més pensant que va ser escrita per a una dona de poc més de vint anys.
No soc capaç d'imaginar el llegat que ens hagués deixat Lili si hagués pogut tenir l'oportunitat de tenir una vida més llarga. Ens deixa un sorprenent i bell llegat musical que cal escoltar, estimar i difondre.
PS: La comunitat científica va batejar l'asteroide 1181 amb el nom de "Lilith" per a honrar la seua memòria. Com apunta Jacques Sagot, van fer molt bé: els estels han d'habitar entre els estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada